Ja ha arribat. És el dia. L'esperat 9N. El dia que molts catalans anirem a fer un gest simbòlic. Un gest simbòlic que consisteix dipositar un vot en una urna.
Votar. És un acte senzill. Un acte que el govern de l'Estat no voldria que es produïs. Un gest, que en aquest cas, legalment no significarà cap canvi. Però és un gest que farem pel fet d'estar cansats que no se'ns escolti com a poble. Un vot que dipositarem des de la il.lusió de tenir la possibilitat de formar part de la història per poder fer un passet més per a construir un nou país.
Som un poble afortunat. Tothom neix on neix, i pel fet de néixer se'l considera ciutadà d'allà on ha nascut. Nosaltres no. Som diferents. Ni millors ni pitjors. Ens imposen que som espanyols. Ho posa al DNI. Però molts de nosaltres, per diverses raons: idiomàtiques o culturals, econòmiques, de cansament per les decisions de l'Estat, etc. no volem continuar formant part d'això. I avui, 9N, tenim l'opció d'intentar canviar i fer un passet més per dir qué no volem i qué sí.
El que volem. El que volem és fer les coses a la nostra manera. Així de simple. Volem decidir com fem les coses com a societat. Com a poble. Com a nació.
Il.lusió. Aquest dia ha arribat. Fa 3 anys vam anar a la mani multitudinària de bcn. Fa dos anys ens vam agafar de les mans per unir el país de nord a sud. Aquest any vam crear una V baixa gegant al centre de la capital. Demà dipositarem el vot dins una urna xq volem dir prou al que hi ha actualment.
La revolució dels somriures. Fa uns anys va començar. Demà en farem un passet més. Desobeïnt un tribunal que no té cap validesa ètica i moral.
La revolució dels somriures continúa.
Benvinguts. I recordeu a disfrutar del camí.
Girona, 9 de Novembre de 2014.
