El temps

"Calleu! Que fan el temps!". I tots a callar. Ell sap de que parla. És així. Als senyors del temps se'ls ha d'escoltar. Hi estem obligats. Ens hem d'aprendre què diu.

Tenim un hàbit extranyament comú arreu del país i és la necessitat imperiosa de saber quin temps farà.

S'enten q als pobles on hi ha conreu i camps en tinguin la necessitat, per preocupar-se de la collita i tot el que representa.

Però no és només al camp. Arreu tenim aquesta necessitat. Converses d'ascensors, converses amb coneguts per trencar el gel, converses amb amics per planificar el cap de setmana. El temps sempre hi és.

Així que, sense voler, planifiquem que farem i deixarem de fer moltíssimes vegades en funció d'una previsió cada vegada més fiable, però igualment imprevisible en gran part.

Llavors arriba el moment en què està tot planificat. I arriba el dia. Si es té la sort de que l'home del temps encerta està salvat. Ell ja ens va avisar! Ja sabíem quina era la previsió.

Però, i si erra? Pobre d'ell. Degut a la seva previsió havíem planificat fer-ho aquell dia. "Es que al temps havien dit...". No es salva del linxament. No pot sortir al carrer. "Perque no ens vas avisar", "us heu equivocat". Desfem els plans. Els canviem. El critiquem en més o menys cridòria.

Però tornem a mirar les notícies. S'acabem i comença la previsió metereològica: "Calleu! Que fan el temps!"

Girona, 28 de setembre de 2014.

Inici

Hi ha inicis que no són senzills. O almenys, no ho acostumen a ser. Normalment es produeixen entrebancs que fan necessaris un petit periode d'adaptació... L'inici d'un blog, per mi, que no tinc un talent per escriure, és així. No dic complicat però sí q és poc senzill. No prometo constància, pq no és una de les meves virtuts, però intentaré reflexar pensaments, anècdotes, històries, petits moments, paranoies, maldecaps...

Altres inicis són naturals, esperats, il.lusiomants. Venen sense adonar-se'n. L'inici de la etapa universitària després del batxiller és un d'aquests moments. La necessitat d'entrar al món laboral després de la universitat/postgrau/màster també. L'inici d'una novia temporada de bàsquet. Per sort, en tenim molts d'aquests.

Existeixen també els inicis per collons. A vegades és el que toca sense voler. L'inici d'una recuperació després d'una lesió. L'inici d'una vida sense parella quan aquesta et deixa. L'inici d'una vida quan algú estimat traspassa...

En resum, que d'inicis n'hi ha de tots els possibles, i tenen en comú que venen després d'un final.

La manera com afrontem aquest inici és clau per disfrutar del camí que farem fins que no arribem al següent final. Així que l'objectiu que persegueixo no és més q escriure per mi i plasmar idees. La majoria boges.

A disfrutar d'aquest camí! Perque recorda, quan inicies un camí només fem que el primer passet cap al final. Però els finals ja són figues d'un altre paner. Un altre dia en parlaré.

Girona, 22 de setembre de 2014.