Hi ha inicis que no són senzills. O almenys, no ho acostumen a ser. Normalment es produeixen entrebancs que fan necessaris un petit periode d'adaptació... L'inici d'un blog, per mi, que no tinc un talent per escriure, és així. No dic complicat però sí q és poc senzill. No prometo constància, pq no és una de les meves virtuts, però intentaré reflexar pensaments, anècdotes, històries, petits moments, paranoies, maldecaps...
Altres inicis són naturals, esperats, il.lusiomants. Venen sense adonar-se'n. L'inici de la etapa universitària després del batxiller és un d'aquests moments. La necessitat d'entrar al món laboral després de la universitat/postgrau/màster també. L'inici d'una novia temporada de bàsquet. Per sort, en tenim molts d'aquests.
Existeixen també els inicis per collons. A vegades és el que toca sense voler. L'inici d'una recuperació després d'una lesió. L'inici d'una vida sense parella quan aquesta et deixa. L'inici d'una vida quan algú estimat traspassa...
En resum, que d'inicis n'hi ha de tots els possibles, i tenen en comú que venen després d'un final.
La manera com afrontem aquest inici és clau per disfrutar del camí que farem fins que no arribem al següent final. Així que l'objectiu que persegueixo no és més q escriure per mi i plasmar idees. La majoria boges.
A disfrutar d'aquest camí! Perque recorda, quan inicies un camí només fem que el primer passet cap al final. Però els finals ja són figues d'un altre paner. Un altre dia en parlaré.
Girona, 22 de setembre de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada